TRASTORN ORGÀSMIC FEMENÍ

TRASTORN ORGÀSMIC FEMENÍ

  • Es parla de Trastorn Orgàsmic, quan existeix algun tipus de dificultat per arribar a experimentar un orgasme amb tota la seva plenitud. Es dóna tant en homes com en dones, però diríem que en el cas de les dones és una de les principals causes de consulta professional.

    Dins d'aquest diagnòstic  hi podem incloure des dels casos més benignes, on si bé hi ha dificultats, l'individu pot arribar a l'orgasme, als casos més greus, quan l'individu no ha experimentat mai un orgasme.

    Criteris diagnòstics segons el DSM-V

    • Trastorn orgàsmic femení (302.73) 
    • Trastorn orgàsmic masculí (302.74) 

    Els criteris per diagnosticar aquest trastorn sexual, són similars es tracti d'homes o de dones.

    1. Absència o retard persistent o recurrent de l'orgasme després d'una fase d'excitació sexual normal, sempre tenint en compte el que es consideraria normal en funció de l'edat i l'experiència sexual de la persona en qüestió, així com la qualitat de l'estimulació rebuda. S'ha de tenir en compte que les dones mostren una gran variabilitat en el tipus o intensitat de la estimulació que les porta a experimentar un orgasme.
    2. L'alteració provoca un malestar considerable, o dificulta les relacions interpersonals.
    3. El trastorn orgàsmic, no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn de l'Eix I, (excepte un altre trastorn sexual) i no es deu exclusivament als efectes fisiològics directes d'una substància (drogues o fàrmacs) o una malaltia mèdica.

    TRASTORN ORGÀSMIC FEMENÍ

    El trastorn orgàsmic femení o la disfunció orgàsmica, és la més corrent de les queixes sexuals de les dones. Podria ser que l'elevada presència d'aquest trastorn entre la població femenina es degués en part a una predisposició biològica, atès el gran nombre de femelles d'altres especies que no gaudeixen amb les relacions sexuals.

    De tota manera les femelles humanes estan clarament dotades per aquesta possibilitat i probablement al darrera del trastorn orgàsmic hi tinguem més aviat raons psicològiques condicionades per factors socioculturals que pas veritables limitacions biològiques.

    Que l'acte sexual encaminat a la procreació prima el plaer del mascle en detriment del de la femella sembla evident, però que les femelles humanes neixen equipades per gaudir sexualment no es pot negar.

    La disfunció orgàsmica, fa referència al bloqueig del component orgàsmic de la resposta sexual femenina i no inclou el bloqueig de l'excitació sexual general, si bé pot estar acompanyada d'una inhibició secundària del component d'excitació (vaso-congestió genital) de la resposta sexual.

    Normalment les dones que pateixen aquesta problemàtica, són capaces de respondre sexualment: s'enamoren, experimenten sentiments eròtics, lubriquen abundantment i mostren inflor genital, però s'estanquen a la fase d'altiplà o a prop de la mateixa. Aquestes  dones són incapaces d'arribar a l'orgasme, o tenen moltes dificultats per a fer-ho, encara que rebin una estimulació prou intensa per arribar-hi.