De sentit comú és que quan sentim olor de gas a la cuina, tanquem l’aixeta de pas i obrim les finestres, o que si volem banyar al nostre nadó, primer posem el colze a l’aigua per comprovar-ne la temperatura. Els nostres sentits ens donen informació útil i tothom troba normal tenir-la en compte. Ara bé, quan la informació ens arriba a través de les emocions, ja és un altre tema. Quan entrem en aquest terreny, moltes persones i sobretot molts homes, consideren signe de debilitat atendre a aquesta mena d’informació i manifesten una mena de sordesa psicològica que els impedeix computar-la.

Igual que si no vigilem la temperatura de l’aigua abans de ficar-nos a la banyera ens podem cremar, si no identifiquem les nostres emocions i per tant no les tenim en compte ni actuem en conseqüència, acabarem sometent la nostra ment i el nostre cos a una pressió tal que acabaran emmalaltint d’alguna manera.

Il·lustració: Berta Klamburg

Controlar les reaccions que les nostres emocions ens provoquen és condició necessària per poder conviure amb altres individus de manera civilitzada i poder portar a terme els nostres projectes amb eficiència, ara bé quan aquest autocontrol és excessiu o arribem inclús a l’extrem d’autoenganyar-nos i fer com si aquestes emocions no tinguessin una existència real, es fa molt difícil per a l’individu el benestar psicològic i l’establiment de relacions satisfactòries.

Tradicionalment, la nostra cultura, ha penalitzat enormement l’expressió de les emocions en el cas dels homes. Sentir por, inseguretat, plorar, no es veu amb bons ulls quan es tracta d’un home. Això els obliga a negar de manera inconscient l’existència d’aquests sentiments per tal de poder reafirmar la seva masculinitat. La negació no fa desaparèixer els sentiments, només els amaga en l’inconscient i a un preu molt alt. La tensió que no s’expressa s’acumula en el cos i es gira en contra del propi individu, donant lloc a una gran varietat de trastorns físics: malalties coronàries, processos ulcerosos, baixades de defenses, i de trastorns mentals: ansietat, depressió, addiccions. O bé es manifesta en contra dels altres a través d’algunes de les poques emocions acceptades socialment com a forma d’expressió masculina: la ira i l’agressivitat. I no cal arribar a presentar una simptomatologia molt greu per saber que alguna cosa no estem tenint en compte. A vegades estar malhumorat constantment, la necessitat de gastar bromes pesades o de burlar-se dels altres, l’agressivitat que mostrem quan conduïm, l’odi exagerat envers algun col·lectiu o fins i tot la infidelitat a la parella, són senyals que ens avisen de què nosaltres no estem bé i que dins nostre s’hi acumula un cert malestar que ens impedeix gaudir de la nostra vida.

Reconèixer les nostres emocions, entendre-les, acceptar-les i treure profit de la informació que ens aporten, en comptes de debilitar-nos fa que augmenti el coneixement de nosaltres mateixos i ens guia a l’hora de fer els canvis adients per dirigir la nostra vida cap allà on nosaltres com a individus únics trobarem un major benestar.

CARMEN GISPERT

Les emocions, homes i emocions.