TERCERA EDAT
La vida comporta l'inexorable pas del temps i en conseqüència, el progressiu envelliment de la persona, la qual cosa no sempre és ben acceptada i assumida per tothom, especialment a Occident on la vellesa no sol ser sinònim de bellesa, sinó més aviat de deteriorament, malaltia i solitud.
D'una manera o d'una altra, tots temem l'arribada d'aquesta etapa de la vida, doncs pensem sobretot en el que perdrem i no en el que guanyarem. Per exemple: la pell perd elasticitat, però la ment i les emociones guanyen flexibilitat, perdem força muscular, però acumulem experiència i saber, perdem vigor sexual, però guanyem tendresa i empatia, etc. Tot i així, moltes persones s'angoixen enfront la vellesa. Algunes s'obsessionen pel seu aspecte i per amagar les arrugues, tot vestint de forma juvenil, com si volguessin romandre en un temps passat de la seva vida. D'altres, deprimides, se senten buides, amargades, amb una vida sense sentit ni il·lusions.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Encarar la vellesa no és senzill, caldrà no només un bon estat de forma física, sinó una ment madura, oberta a noves realitats, amb la capacitat d'apreciar nous registres de la vida, tot aprofitant el que l'experiència i el saber dels anys viscuts aporten.
Realitzar amb temps suficient els preparatius d’un esdeveniment important sol ser una bona manera d’assegurar-nos-en l’èxit. Pels que tenen la sort d’arribar-hi, la vellesa, hauria de ser un gran esdeveniment que cal preparar prèviament.
Durant la maduresa, moltes persones en tenen prou amb la feina i la criança dels fills per trobar un sentit al dia a dia, el compromís és tan gran i la lluita tant intensa que quasi bé no queda temps ni ganes per pensar en res més. Ara bé, a mesura que les obligacions van minvant i sobretot a partir del moment en què tant li fa si és dilluns com si és dissabte, aquells que no s’havien preparat amb temps corren el risc de quedar-se sense una raó per començar el dia.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Perquè això no passi seria bo que paral·lelament a la feina i als fills anéssim invertint en nosaltres mateixos, atenen les diferents dimensions que ens integren: físiques, psicològiques, intel·lectuals, relacionals, espirituals...