ADDICCIONS

Tot i que en les malalties relacionades amb el consum d’alcohol i drogues és el propi afectat el que ha de desitjar canviar i posar-se en tractament, l’actitud de la parella o els familiars en vers el problema serà determinant per facilitar la cura.  

  Berta R16 Alcohol i parella   
Il·lustració: Berta Klamburg

Així doncs, si teniu una parella o familiar que abusa de l’alcohol (i per descomptat de qualsevol altra droga) reflexioneu al voltant d’aquests consells.

En primer lloc, no us adapteu als canvis que s'estan produint a la família com a conseqüència de l’abús d’alcohol, fent veure que "tot va bé" o pensant que" ja se solucionarà ". És fonamental  mantenir fermament els costums i les normes familiars que sempre heu tingut a casa. Sobretot no protegiu al malalt encobrint les conductes anòmales, doncs estaríeu facilitant que l'alcohol es quedi a viure entre vosaltres, instal·lat a casa com un "gran dictador".
D’altra banda, cal informar-se adequadament sobre la malaltia per tal de poder entendre; que no justificar; millor la problemàtica. Paral·lelament, haurem de trobar el moment per parlar de manera seriosa, serena i sense retrets, del que està passant i de les conseqüències que se’n deriven. Sol ser útil escollir un moment posterior a una "crisi" per parlar del tema, doncs la persona està més conscient de la situació, amb més desitjos de canvi i per tant  més disposada a tractar-se.

Un cop identificat el problema (vegeu l'article del mes d'octubre), correspon tractar-lo. Ara bé, per iniciar un tractament ens cal un subjecte que pateixi i que, alhora, demani ajuda. Sense aquestes dues condicions tot el que puguem fer estarà abocat al fracàs per molt que els professionals i l'entorn del malalt s'entestin a ajudar-lo.

    Berta R14 Tractament alcoholisme      
Il·lustració: Berta Klamburg

En molts casos l’abordatge comença per unes entrevistes amb els familiars per tal d’orientar-los en vers la gestió adequada del problema, doncs sovint són ells els que consulten i demanen ajut. La família jugarà al llarg del procés un paper fonamental, però especialment al principi, doncs haurà de confrontar a la persona amb el problema, posar-li límits i condicions; amb afecte però amb contundència. El malalt ha de poder entendre que si no pren la decisió de deixar l’alcohol i posar-se en tractament, tard o d’hora s’acabarà quedant sol. Cal parlar clar!

Quants cops hem pensat que algun familiar, algú del nostre entorn o fins i tot nosaltres mateixos, abusava de l'alcohol i ens ha semblat que no calia fer-hi res. En el tema de l’alcohol els límits i el que és normal sol estar poc definit. Identificar-ne adequadament i a temps un abús o un mal ús i buscar ajuda professional serà la millor forma de prevenir un possible alcoholisme.

   Berta R13 Alcoholisme        
Il·lustració: Berta Klamburg

El coneixement de les diferents fases per on un addicte a l’alcohol transita en el seu mal viatge, ens pot ser molt útil en aquesta tasca identificadora i preventiva:

1. Fase primera: Es comença utilitzant l’alcohol per alleujar els estats emocionals  negatius: la tensió, l’estrès, la depressió, etc.  El consum s’augmenta progressivament, l'organisme s'acostuma a l’alcohol i es desenvolupa tolerància (major quantitat per obtenir el mateix efecte).
2. Fase precursora: Apareix de forma progressiva i lenta. La necessitat de consum augmenta i la forma de consumir canvia significativament: major graduació, pensar en beure constantment, beure d'un glop o més ràpid, beure d'amagat, etc.