PSICOLOGIA GENERAL

Algunes persones quan assisteixen a la consulta del psicòleg temen que les seves confidències no quedin en bones mans. Serà capaç de guardar-me el secret? Què farà amb la informació que li he donat?

La cosa es complica quan es fa una primera consulta particular on es dóna determinada informació i posteriorment se'n fa una altra amb la parella. Li dirà allò que li vaig dir quan vaig venir tot sol? O quan es fa una entrevista familiar i desprès es decideix  rebre al fill adolescent de manera individual. Si home! Jo li explico el que faig i després li xerra als meus pares!

Són preocupacions comprensibles pel fet de dipositar en mans d'un desconegut, informació molt valuosa que mal utilitzada podria acabar d'agreujar i molt la seva situació ja de per sí compromesa. Fer confidències fa por i en el cas de les confidències fetes al  psicòleg encara més, ja que no se'l coneix, com a molt se'n tenen referències.

Berta 24 Confidencialitat
     Il·lustració: Berta Klamburg

Qui pateix fòbia social manifesta una por intensa i irracional davant la possibilitat d'establir algun tipus d'interacció social.

Molts no són conscients que la pateixen i d'altres se n'amaguen.

Si evitem participar en esdeveniments socials quotidians (festes familiars, reunions de treball), som incapaços de parlar davant d'un grup de gent encara que no sigui molt nombrós, ens fa por donar el nostre parer, patim quan hem de fer gestions senzilles que impliquen petites converses i ens fa angúnia conèixer gent nova, possiblement tinguem fòbia social.

La fòbia social correlaciona amb baixa autoestima, inseguretat, complex d'inferioritat, timidesa. Es pot haver originat a partir de fets traumàtics que recordem (menyspreus, burles, humiliacions) o per causes desconegudes. La hipersensibilitat, la falta de tolerància a la frustració i la poca resiliència de l'individu l'afavoreixen.

Els fòbics socials no sempre són fàcils d'identificar. Alguns justifiquen les seves conductes evitatives dient que les activitats que se'ls hi proposen no són prou interessants. A vegades al darrera d'una persona narcisista, amb aires de superioritat, s'hi amaga un fràgil acomplexat amb fòbia social. Un tercer grup emmascara les seves dificultats amb l'alcohol o les drogues.

Berta 23 Fbia social
    Il·lustració: Berta Klamburg

 

Les grans davallades psicològiques no solen ser producte de tràgics esdeveniments aïllats, doncs estem força preparats per superar els traumes esporàdics. Pel que no estem tant ben equipats és per tolerar les frustracions quotidianes que fa anys que es produeixen. És l’estrès indefinit i globalitzat, conseqüència de l’acumulació d’anys de malestar el que resulta difícil de suportar i gestionar.

La proposta preventiva i de tractament de la Psicologia Clínica i de la Psicoteràpia consisteix en reflexionar al voltant de la nostra vida, actes, pensaments i sentiments,  per tal d’identificar les fonts del malestar i saber què cal canviar.

Berta R15 Per qu anar al psicleg
      Il·lustració: Berta Klamburg

Ara bé, el nostre món intern és força complex, és ple de contradiccions i ambivalències fruit de la convivència dins nostre de diferents parts o “submóns” sovint enfrontats entre ells, com ara: el pes del passat en vers les exigències de la realitat present i les expectatives de futur,  el nen petit  que roman dins nostre en front de l’adult que som, els desitjos propis confrontats a les normes i a les conveniències familiars i socials, etc. Quan les diferents parts s’oposen entre elles i lluiten per predominar es genera una ansietat, una tensió, “uns nervis”. Aquesta ansietat és absolutament normal i suportable sempre i quan entenguem el seu origen i afrontem el conflicte que la provoca, però quan no som capaços de fer-ho, amb el pas del temps l’ansietat pren un caràcter de gravetat i d’intensitat que pot derivar en una crisi aguda, en una malaltia física, en un caràcter impossible, en una ruptura de parella, etc.