Les fòbies són molt variades, alguns cops només molestes, d'altres molt invalidants, fan camí amb nosaltres i no sempre les arribem a comprendre.

La fòbia és la por irracional, intensa i desproporcionada que un individu experimenta davant     de certs objectes o situacions, malgrat ser conscient que no té raó de ser. Aquesta consciència provoca a l'individu un plus de sofriment per no poder justificar la seva reacció il·lògica.

El que molts individus desconeixen és que la situació aparentment inofensiva que tan els espanta només en substitueix una altra de realment perillosa que ha quedat arraconada en el seu inconscient.

Il·lustració: Berta Klamburg

Algunes vegades quan una persona viu una situació traumàtica de gran intensitat, la ment se'n defensa intentant oblidar l'experiència i així no haver de reviure-la. Com no li és possible fer desaparèixer l'empremta que aquesta experiència ha deixat, la ment, s'empesca una forma de mantenir-la en segon pla, creant una substituta molt vistosa: la fòbia, que desvia l'atenció de la verdadera causa del malestar. Com a resultat patim pel símbol, l'objecte fòbic, però no pel fet real que aquest representa. El temor que sentim davant d'aquest objecte, és similar al que varem experimentar quan efectivament ens trobàvem en una situació real de perill i el pànic estava aleshores del tot justificat.

Un exemple pràctic pot ajudar a entendre la dinàmica: una nena de nou anys pateix una agressió sexual en el jardí de casa seva després d'haver-se estat banyant a la piscina, aparentment ho supera i la família no torna a parlar del tema. A l'estiu següent és incapaç de banyar-se a la piscina o al mar i té dificultats per a fer-ho a la banyera. Ha desenvolupat una fòbia a l'aigua, si bé neda perfectament.

El tractament en aquests casos implica un abordatge integral: psicoteràpia per ajudar a l'afectat a contactar novament amb la raó real dels seus temors, tècniques de descondicionament per superar la por irracional i sovint també l'ús de psicofàrmacs.

CARMEN GISPERT

Fòbies.