PSICOLOGIA GENERAL
Les grans davallades psicològiques no solen ser producte de tràgics esdeveniments aïllats, doncs estem força preparats per superar els traumes esporàdics. Pel que no estem tant ben equipats és per tolerar les frustracions quotidianes que fa anys que es produeixen. És l’estrès indefinit i globalitzat, conseqüència de l’acumulació d’anys de malestar el que resulta difícil de suportar i gestionar.
La proposta preventiva i de tractament de la Psicologia Clínica i de la Psicoteràpia consisteix en reflexionar al voltant de la nostra vida, actes, pensaments i sentiments, per tal d’identificar les fonts del malestar i saber què cal canviar.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Ara bé, el nostre món intern és força complex, és ple de contradiccions i ambivalències fruit de la convivència dins nostre de diferents parts o “submóns” sovint enfrontats entre ells, com ara: el pes del passat en vers les exigències de la realitat present i les expectatives de futur, el nen petit que roman dins nostre en front de l’adult que som, els desitjos propis confrontats a les normes i a les conveniències familiars i socials, etc. Quan les diferents parts s’oposen entre elles i lluiten per predominar es genera una ansietat, una tensió, “uns nervis”. Aquesta ansietat és absolutament normal i suportable sempre i quan entenguem el seu origen i afrontem el conflicte que la provoca, però quan no som capaços de fer-ho, amb el pas del temps l’ansietat pren un caràcter de gravetat i d’intensitat que pot derivar en una crisi aguda, en una malaltia física, en un caràcter impossible, en una ruptura de parella, etc.
Les vacances són uns dies molt esperats que de vegades poden convertir-se en un veritable malson, sobre tot si estem patint determinats conflictes; personals, amb la parella o amb els fills; que encara no tenim resolts.
Quan els conflictes ja existeixen l'error és intentar ocultar-los, o fins i tot esperar que les vacances enterrin els problemes que no hem sabut solucionar abans. En aquests casos el temps lliure i la convivència “obligada” l'únic que faran és agreujar la situació, posant de manifest la problemàtica amb més intensitat.
El més recomanable hagués estat visitar al psicoterapeuta amb anterioritat per tractar de resoldre la situació conflictiva, però si no ho hem fet i ja tenim com qui diu les maletes fetes, hem de tenir com a mínim en consideració algunes idees que ens permetran gaudir de les vacances i de passada, començar a millorar psicològicament en el que calgui.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
El primer que s'ha de fer és prendre consciència de quins conflictes tenim i amb qui, per tal de tractar durant les vacances de no repetir un cop i un altre la mateixa discussió. Això voldrà dir, estar disposat a posar-se en el lloc de l'altre i a cedir si cal; essencial quan la convivència familiar es fa molt intensa. La tolerància i la flexibilitat seran fonamentals.
Caldrà planificar unes vacances pensades per a tots, especialment si cadascú té gustos, edats i expectatives diferents. Els nens, els adolescents i nosaltres mateixos esperem de les vacances coses ben diferents.
S'hauria d'informar a les futures mares que després del part; tot i haver estat aquest un èxit i trobar-se el nadó en perfectes condicions; moltes són les dones que se senten tristes, irritables i angoixades. Quin desencant! Elles que tant havien fantasiejat amb l'idea d'arribar al nirvana un cop el fill fos ja entre els seus braços.
No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és un altre tema. Es tracta d'una depressió similar a qualsevol altra però d'inici en les primeres dotze setmanes després del part. Aquí els sentiments de tristesa, desesperança, ansietat, són intensos i venen acompanyats d'insomni i pèrdua de la gana. Sovint apareix la culpa per no ser capaces d'il·lusionar-se amb el que estant vivint i no sentir-se amb ànims d'atendre al seu fill. Alguns cops s'experimenta pànic davant la possibilitat de fer-li mal al nen, si bé, rarament arriba a ocórrer. S'ha de tractar professionalment amb psicoteràpia i psicofàrmacs.