PSICOLOGIA GENERAL

La fibromiàlgia reconeguda com a malaltia per la OMS l'any 1992, implica dolor generalitzat, d'un mínim de tres mesos de durada, present a ambdues bandes del cos, per sobre i per sota de la cintura.

La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible.

La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 anys.

El son pot estar alterat de manera que no aporta els beneficis del son reparador i és habitual que a més a més hi hagi migranyes, ja de per si molt invalidants.

Berta14 Fibromilgia
     Il·lustració: Berta Klamburg

Sovint a la FM s'hi suma la Fatiga Crònica, que implica falta d'energia i per tant greus dificultats per realitzar esforços físics.

No ens ha d'estranyar doncs que cursi amb: ansietat, irritabilitat, i depressió, així com trastorns cognitius d'atenció, concentració i memòria.

Molts cops s'inicia després d'una experiència traumàtica: accidents greus, dols, malalties...

Pot ser molt incapacitant i per tant afecta tant a la qualitat de vida del malalt com a la de la seva família.

L’actual crisi econòmica s’ha instal·lat a les nostres vides, és tema de conversa recurrent, les noticies als mitjans de comunicació no ajuden a generar confiança i a totes les cases hi ha qui, si no ha perdut ja la feina, tem per aquesta, doncs l’empresa on treballa està patint els efectes de la crisi. Ens anem adonant que el nivell de vida de fa uns anys ja no tornarà, i que si per casualitat o interès ens tornen a vendre “cants de sirena”, recordarem allò de què no hi ha duros a quatre pessetes.

Aquesta crisi general, com qualssevol d’altra particular, ens confronta a nosaltres mateixos, ens obliga a pensar, a reflexionar sobre les prioritats, els desitjos, les necessitats reals i els valors propis i socials. Ens demana en definitiva, treure el millor de nosaltres per travessar el temporal i retrobar mars més benèvols.

Berta R6 La crisi
     Il·lustració: Berta Klamburg

Caldrà buscar respostes tant a fora com a dins d’un mateix. Sempre hi ha un marge de maniobra, a condició de saber diferenciar on acaba la responsabilitat dels altres (governs, mercats, etc.) i on comença la pròpia, doncs les iniciatives i els canvis que haurem d’emprendre per millorar la situació, sempre neixen en el reconeixement de la pròpia responsabilitat.

Al voltant dels 2 anys el nadó descobreix el significat de la paraula NO. Se n'adona que pot negar-se a fer el que els altres volen que faci i de sobte el món comença a dependre també de la seva voluntat.

Fent servir la paraula màgica s'estalvia menjar la sopa de verdures, posar-se el pijama que rasca i un llarg llistat d'obligacions que fins ara eren inqüestionables. Entra a l'etapa del NO i estrena el camí cap a la plena autonomia. Si els pares li permeten certa dosi de rebel·lia, sense caure en la sobreprotecció i se sent estimat malgrat mostrar el seu negativisme, probablement maduri fins a convertir-se en un ésser independent, segur de si mateix i capaç de prendre les seves pròpies decisions.

Dit això, voldria incidir en el fet que hi ha un gran nombre de persones, ja adultes, que semblen no haver superat amb èxit aquesta etapa del desenvolupament i accepten amb resignació, tot allò que se'ls proposa. Empassen i empassen, sense oferir resistència i posant en perill la seva pròpia salut mental i/o física.

Berta13 Dir No
     I·lustració: Berta Klamburg

Treballadors abnegats que dediquen hores i hores a un cap que ni tan sols els valora, mares de   família que fan de criades dels seus fills i marits, fills que segueixen plans d'estudis a mida dels seus pares, esportistes d'elit que guanyen medalles pels seus entrenadors frustrats, pobles sencers sotmesos a la voluntat d'un tirà...