SEXUALITAT

Les pràctiques sadomasoquistes no es consideren patològiques sempre que els que hi participin siguin adults, estiguin en plenes facultats mentals, ho facin voluntàriament i no es traspassin els límits prèviament acordats entre dominants i submisos. Quan no es donen tots aquests requisits i comporten descontrol i agressió sexual associada a psicopatia i trastorn de la personalitat sí que som davant d'una malaltia mental.

  Berta 22 Ombres de Grey      
Il·lustració: Berta Klamburg

Dit això voldria centrar l'atenció en un fenomen recent, l'èxit de la trilogia Les ombres de Grey,  on els protagonistes es lliuren a una relació sadomasoquista consentida i consensuada i que ha alertat a molts organismes implicats en la defensa dels drets de la dona i de la igualtat entre sexes, però que en canvi no sembla ser motiu de controvèrsia entre moltes de les dones que han trobat en les seves pàgines el prototip d'història d'amor que moltes voldrien protagonitzar. Quelcom semblant al que va passar fa uns anys amb la coneguda pel·lícula Pretty Woman on es donava a entendre que una bona manera d'aconseguir una meravellosa vida era fent oposicions a prostituta.

Si bé anys endarrere era poc habitual que una parella busqués ajut professional per solucionar la falta de desig en ella, actualment aquesta situació es presenta amb relativa freqüència.

    Berta 17 Dona i sexe  
Il·lustració: Berta Klamburg

Això pot ser explicat pel fet que a diferència d'altres temps cada cop són més les dones que esperen gaudir d'unes relacions sexuals satisfactòries, les seves expectatives són altes i no es resignen a ser simplement objectes de plaer de les seves parelles.

En el moment actual on la informació és a l'abast de tothom, podríem esperar que dones i homes tinguessin un bon coneixement del funcionament sexual femení i masculí, i que per tant fossin experts en la pràctica del sexe, però la realitat és sovint una altra, i que la informació estigui disponible no vol dir necessàriament que s'aprofiti. Com a conseqüència, moltes són les dones que segueixen sense gaudir del sexe, amb l'agreujament que a diferència de les seves avantpassades, moltes d'elles són ara conscients del que s'estan perdent i això les fa doblement desgraciades.

Ara bé, com de qualsevol situació se'n pot fer una lectura positiva podríem dir que és justament aquest malestar que afecta a tantes dones el que porta indirectament a un canvi positiu per  a les interessades, doncs la seva insatisfacció té l'efecte de mobilitzar-les cap a la recerca de solucions i esdevé un gran impuls en l'estudi i la investigació  de la sexualitat femenina, tantes vegades menystinguda i fins i tot negada.

Es pot viure en parella sense sexe? I tant! Moltes parelles arriben a celebrar les noces de plata i fins i tot les d’or havent deixat pel camí una de les activitats que més els va apropar al principi de la seva relació.

I és que el sexe, no és imprescindible per anar tirant, però gaudir-ne, millora la nostra salut física i mental, enriqueix la relació amb la nostra parella i sobretot, fa que el dia a dia tingui molta més gràcia.

    Berta12 Sexe en parella   
                                                            Il·lustració: Berta Klamburg

Ara bé, perquè els resultats de la seva pràctica esdevinguin tan positius, les relacions sexuals han de ser predominantment satisfactòries per a les dues persones que les mantenen, i això és el que molts cops falla.

Com es pot fer per saber si l’altre gaudeix de la relació? O, com podem fer saber a l’altre que no estem obtenint la gratificació esperada? Doncs de la manera més eficaç que tenim els humans d’entendre’ns els uns amb els altres, parlant. Clar que quan del que s’ha de parlar és de sexe es veu que fer-ho no és tan senzill.

Ser homosexual és forçosament un problema? Comporta necessàriament un perjudici pel que ho és, la seva família o la societat en general? No seran potser els prejudicis de molts els que converteixen l’homosexualitat en un greu problema per a alguns altres?

Berta 9 INTENS Lhomosexualitat 2
                                                  Il·lustració: Berta Klamburg

Els canvis socials que permeten abordar aquest fet amb uns altres ulls i que per tant possibiliten als homosexuals normalitzar la seva existència, van posant de manifest que les conseqüències negatives de la seva condició tenen més a veure amb el tracte rebut per part de l’entorn que amb el fet de ser o no homosexuals.

Ser gai o lesbiana no limita al que ho és per estimar, protegir, aprendre, ensenyar, treballar, lluitar, en definitiva, viure i gaudir de la vida Ara bé, qualsevol individu, sigui aquest homosexual o heterosexual, que creixi sentint-se rebutjat, visqui havent d’amagar o inclús de negar el que és, o vegi restringides les seves possibilitats per desenvolupar-se plenament, patirà enormement i és probable que desenvolupi malalties físiques i/o mentals que disminueixin les seves possibilitats de ser feliç o fer feliços als altres.

Si l’homosexualitat és contemplés com quelcom possible i normal, i no sempre es donés per fet que “als nois els hi agraden les noies i a les noies els nois” ens estalviaríem molts sofriments tots plegats.